Fa uns dies he fet un curs sobre gestió d’arxius fotogràfics en l’entorn digital en el què s’ha parlat de preservació d’imatges, de sistemes d’arxiu, de xarxes socials, de memòria col.lectiva, de metadades i d’altres paraulotes que no havia sentit en ma vida. I també m’ha fet reforçar la idea de com malament estem fent les coses.
Vivim uns dies on campanyes publicitàries del tipus: “no pensis, dispara”, ens porten a acumular milers d’imatges en els nostres telèfons mòbils.
Si, he dit telèfon. La majoria es quedaran allí dins i es perdran el dia que canviem el dispositiu, ens entri un virus, ens caigui el telèfon al vàter, o simplement haguem d’esborrar perquè no tenim més memòria. Altres les pujarem immediatament a les nostres xarxes socials, i allí quedaran pels segles dels segles. Així és com funcionem ara.
Però, ho estem fent bé? Som prou conscients que ens estem carregant la memòria d’una família, d’un poble o d’una època?
Obro la calaixera de l’arxiu dels meus pares i hi trobo milers d’arxivadors més o menys endreçats per dates o per temes. Hi ha diapositives, negatius de pas universal i també de format mitjà, però també hi podria haver plaques de vidre, que són molt més antigues.
Agafo un arxivador a l’atzar. És de color taronja i hi ha unes lletres blanques igrosses on hi posa Agfacolor.
. En un racó i escrit en bolígraf (la lletra del meu pare és inconfusible) hi posa: “Motocros, La Canonja 03/10/80”. Encenc la caixa de llum, em poso els guants i desplego l’arxivador…. Espectacular! Allí dins hi ha quadradets d’història, de la nostra història!
Comments